4/02/2013

Cristiania i el Museu Nacional

Avui la neu era molt més abundant que cap altra dia. Per sort, però, el fred era raonable. Hem caminat per paisatges preciosos, llàstima que la neu ja no és novetat després de passar més d'una sermana aquí. Els cignes i ànecs dels canals de la ciutat ja no ens emocionaven com quan passejàvem pel Cap de l'Illa de Kerteminde el primer dia que vam ser aquí.

--------------------------

Today snow was more abundant than any other day. Luckily, it wasn't to cold. We walked on beautifull landscapes, it was a shame that after one week in here snow isn't new. The swans and ducks of the river weren't so exiting as when we went on an excursion the first day here.


Hem arribat a Cristiania puntuals perquè ja ens hem empeltat de les virtuts daneses. Després d'una breu negociació sobre el preu ha comencat la xerrada sobre les característiques i història d'aquesta ciutat lliure amb lleis pròpies. Coloristes grafitis, gel als carrers (a Copenhaguen els eficients serveis de neteja netegen la neu i reguen amb aigua salada i no n'hi ha enlloc) i un ambient més aviat rural.
La nostra experiència ha estat agredolca i com que els nens ja us explicaran les anècdotes només afegirem que estava ple de grups escolars fent també un tour. 
Aquest referent dintre del món de les utopies del segle XX té els mateixos problemes que els països de la UE (a la qual ells recorden a la sortida que no pertanyen): l'envelliment. Aquells hippies que van fundar-la ara són ancians més o menys dependents!

--------------------------

We arrived at Christiania punctually because we already grafted the denish traditions. After a brief negotiation about the price they began explaining the history and facts about that self-regulated city. Colorfull grafitis, ice on the streets (On Copenhaguen they clean the streets with salt water) and a rural ambient.
We had a bittersweet time as the kids will tell you, so we will only add that there were some other schools doing a tour.
This reference on the 20th century utopies has the same problems as the other countries on the UE (witch they remind at the exit that they don't belong to it): aging. Those "hippies" that founded it now they are old people!


El Museu Nacional és un edifici confortable, però com  a projecte museístic no resulta gens convincent. L'acumulació d'alguns dels seus apartats resulta agobiant. Tothom ha pogut passejar-hi al seu aire i parar-se davant d'allò que més li agradés. També hi havia bons sofàs segons l'amable comentari del nostre alumnat.
Com sempre després que el Museu tanqués (a 3/4 de 5 ja han tancat les sales) hem hagut de concedir altra vegada un espai per al shopping. Un grup d'alumnes ha marxat al hostel i l'altra ha tornat als carrers comercials peatonals.

--------------------------

The National Museum is a comfortable building, but as a museum it isn't convincing. The condensation of pieces in some places was opressive. Everyone has been able to walk and stop where they wanted. There were also some nice sofas acording to our pupils. As always after the museum closed (At a quarter to 8 they already closed the doors) we went to shop a little bit more. Some pupils left early to the hostel and some others stayed on the shoping street.